Alberto Calderón
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Alberto Pedro Calderón 14 setembre 1920 Mendoza (Argentina) |
Mort | 16 abril 1998 (77 anys) Chicago (Illinois) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Chicago (1948–1950) Universitat de Buenos Aires - enginyeria civil (1938–1947) Col·legi Nacional Agustín Álvarez (1934–1938) Institut Montana Zugerberg (1932–1934) |
Tesi acadèmica | 1 On the Ergodic Theorems. 2 On the Behavior of Harmonic Functions at the Boundary. 3 On the Theorem of Marcinkiewicz and Zygmund (1950 ) |
Director de tesi | Antoni Zygmund |
Activitat | |
Camp de treball | Equació diferencial en derivades parcials |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Chicago (1989–1992) Universitat de Chicago (1975–1985) Institut de Tecnologia de Massachusetts (1972–1975) Universitat de Chicago (1959–1972) Institut de Tecnologia de Massachusetts (1955–1959) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1953–1955) Universitat Estatal d'Ohio (1950–1953) YPF (1947–1948) |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Robert Seeley, Cora Sadosky, Carlos Kenig, Néstor Riviere, Cristian Gutiérrez, F. Michael Christ, Miguel de Guzmán Ozámiz, Alberto Torchinsky, Earl Berkson, Israel Katz, Angel Gatto, Jerome Neuwirth, Robert Reitano, Evelio Oklander, Stephen Vagi, John Polking, Umberto Neri, Carlos Segovia Fernández, Daniel Fife, Keith Powls, Irwin Bernstein, Josefina Alvarez Alonso, Marta Urciuolo, María Muschietti, Kent Merryfield, Gerald Cohen i Telma Caputti |
Família | |
Cònjuge | Mabel Molinelli Wells (1950–1985), mort Alexandra Bellow (1989–1998) |
Fills | Pablo Calderón ( Mabel Molinelli Wells) |
Pares | Pedro Juan Calderón i Haydée Cores |
Germans | Calixto Calderón |
Premis
|
Alberto Calderón (Mendoza, 14 de setembre de 1920 - Chicago, 16 d'abril de 1998) va ser un matemàtic argentí.
Vida i obra
Fill d'un cirurgià que tenia certa passió per la música i l'aritmètica, va ser escolaritzat a l'escola dels Germans Maristes de Mendoza,[1] fins que el seu pare va decidir enviar-lo a un internat a Suïssa, quan tenia dotze anys, per a que es preparés per ingressar al ETH Zürich que era considerada la millor escola d'enginyeria del món.[2] De totes formes el 1934 va retornar a Mendoza on va acabar els estudis secundaris i el 1938 va ingressar a la universitat de Buenos Aires per estudiar enginyeria, tot i que durant els estudis es va decantar per les matemàtiques. El 1947 es va graduar com enginyer i va començar a treballar a la petrolera estatal YPF fins que el 1948 va assistir a un seminari del matemàtic d'origen polonès Antoni Zygmund que havia estat invitat a Buenos Aires pel seu professor Alberto González Domínguez.[3] Zygmund el va recolzar per obtenir una beca Rockefeller i es va traslladar a fer el doctorat a la universitat de Chicago en la qual es va doctorar el 1950 amb una tesi dirigida per Zygmund.[4]
Calderón va fer tota la seva carrera acadèmica als Estats Units: a la universitat Estatal d'Ohio (1950-1953), a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1953-1955), a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (1955-1959) i a la universitat de Chicago (1959-1985, amb una breu interrupció al MIT el 1972-75).[5] Durant tota la seva vida va mantenir una estreta col·laboració amb Zygmund, revolucionant l'anàlisi matemàtica amb la seva teoria dels integrals singulars, avui coneguda com teoria de Calderon-Zygmund.[6][7] Aquesta teoria va ser immediatament d'aplicació a nombrosos camps com, per exemple, l'anàlisi de l'operador laplacià. l'anàlisi harmònica, als operadors pseudo-diferencials usats en geometria, a la resolució d'equacions derivades parcials, etc.[8]
El 1985 es va retirar prematurament de la universitat de Chicago per la greu malaltia de la seva primera esposa, que va morir a Buenos Aires.[1] Però el 1989 va retornar com professor emèrit a la universitat de Chicago, ciutat en què va morir el 1998.[9]
Calderón va publicar més de vuitanta articles científics.[10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Bellow, 2014, p. 8.
- ↑ Chang, 2011, p. 461.
- ↑ Christ et al., 1998, p. 1148.
- ↑ García-Cueva Abengoza, 1998, p. 215.
- ↑ Chang, 2011, p. 462.
- ↑ Stein, 1998, p. 1130-1140.
- ↑ Christ, Kenig i Sadosky, 2008, p. xvi.
- ↑ Fefferman, 1998, p. 134.
- ↑ García-Cueva Abengoza, 1998, p. 214.
- ↑ Segovia Fernández, 1999, p. 133-138.
Bibliografia
- Bellow, Alexandra. «The Calderon Brothers, a Happy Mathematical Relation». A: Constantine Georgakis, Alexander M. Stokolos, Wilfredo Urbina (eds.). Special Functions, Partial Differential Equations, and Harmonic Analysis (en anglès). Springer, 2014, p. 7-12. ISBN 978-0-319-10544-4.
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Christ, Michael; Kenig, Carlos E.; Sadosky, Cora; Weiss, Guido «Alberto Pedro Calderón (1920–1998)» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 45, Num. 9, 1998, pàg. 1148-1153. ISSN: 0002-9920.
- Christ, Michael; Kenig, Carlos E.; Sadosky, Cora. «Alberto P. Calderón the mathematician, his life and works». A: Alexandra Bellow, Carlos E. Kenig, Paul Malliavin (eds.). Selected Papers of Alberto P. Calderon with Commentary (en anglès). American Mathematical Society, 2008, p. xv-xx. ISBN 978-0-8218-4297-3.
- de Guzmán, Miguel «Alberto P. Calderón (1920–1998): Algunos recuerdos de Chicago» (en castellà). Gaceta de la Real Sociedad Matemàtica Española, Vol. 1, Num. 2, 1998, pàg. 210-214. ISSN: 1138-8927.
- Fefferman, Robert A. «Alberto P. Calderón (1920–98)» (en anglès). Nature, Vol. 394, Num. 6689, 1998, pàg. 134. ISSN: 0028-0836.
- García-Cueva Abengoza, José «Alberto P. Calderón (1920–1998): Algunos recuerdos de Chicago» (en castellà). Gaceta de la Real Sociedad Matemàtica Española, Vol. 1, Num. 2, 1998, pàg. 214-217. ISSN: 1138-8927.
- Segovia Fernández, Carlos «Alberto Pedro Calderón» (en castellà). Revista de la Unión Matemática Argentina, Vol. 41, Num. 3, 1999, pàg. 129-140. ISSN: 0041-6932.
- Stein, Elias M. «Singular Integrals: The Roles of Calderón and Zygmund» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 45, Num. 9, 1998, pàg. 1130-1140. ISSN: 0002-9920.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alberto Calderón» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Sadosky, Cora. «Calderón, Alberto Pedro». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 gener 2023]. (anglès)
- Keene, Ann T. «Calderón, Alberto P.». American National Biography, 2002. [Consulta: 7 gener 2023]. (anglès)
- «Alberto Pedro Calderón». Celebratio Mathematica. [Consulta: 5 gener 2023]. (anglès)