Irving Segal

Infotaula de personaIrving Segal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Irving Ezra Segal Modifica el valor a Wikidata
13 setembre 1918 Modifica el valor a Wikidata
Bronx (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 agost 1998 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Lexington (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Mount Auburn, Story Chapel Colum-Col 4-B-1 42° 22′ 17″ N, 71° 08′ 40″ O / 42.371475°N,71.14446°O / 42.371475; -71.14446 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Yale (1937–1940)
Universitat de Princeton (1934–1937)
Trenton Central High School (–1934) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaRing Properties of Certain Classes of Functions Modifica el valor a Wikidata (1940 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiEinar Hille Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMecànica quàntica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut de Tecnologia de Massachusetts (1960–1989)
Universitat de Chicago (1948–1960)
Institut d'Estudis Avançats de Princeton, professor visitant (1945–1948)
Aberdeen Proving Ground (1943–1945)
Universitat de Princeton (1941–1943)
Universitat Harvard (1941–1941) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
  • C*-algebra
  • Construcció de Gelfand-Naimark-Segal
  • (1974) A variant of special relativity and long-distance astronomy
  • (1976) Theoretical foundations of the chronometric cosmology Modifica el valor a Wikidata
Estudiant doctoralLester Dubins, John Baez, Edward Nelson, Walter A. Strauss, Henry Dye, Roe Goodman, Robert Blattner, Ernest Michael, Ray Kunze, Abel Klein, Leonard Gross, Jacob Feldman, Niels Poulsen, Forrest Stinespring, David Shale, John Chadam, Joseph Marion Cook, Ernest Griffin, Brian Abrahamson, Robert Kallman, Richard Bengt Lavine, Tomas Schonbek, Stephen Paneitz, Matthew Hackman, Robert Brodsky, Jan Chaiken, Michael Weinless, Michael Lennon, Arthur Lieberman, Stephen Berman, Steven Robbins, Edmund Gregory Lee, Hans Jakobsen, Bent Ørsted, Thomas Branson, Mark Kon, Derrick Niederman, Jan Pedersen, Isadore Singer i Bertram Kostant Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
  • Biblioteca de la Universitat de Boston Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeOsa Skotting (1955-1977)
Martha Fox (1985-1998)
ParesAaron Segal i Fannie Weinstein
Premis
  • (1981)  Premi Humboldt
  • (1946, 1951, 1967)  Beca Guggenheim Modifica el valor a Wikidata

Irving Segal (Bronx, 13 de setembre de 1918 - Lexington, 30 d'agost de 1998) va ser un matemàtic i cosmòleg estatunidenc.

Vida i obra

Tot i haver nascut al Bronx, de família jueva, Segal va créixer i va ser escolaritzat a Trenton (Nova Jersey) (uns cent quilòmetres al sud de Nova York).[1] El 1937 es va graduar en matemàtiques a la universitat de Princeton i el 1940 va obtenir el doctorat a la universitat Yale, sota la direcció d'Einar Hille.[2] El 1941 va ser nomenat professor de la universitat Harvard, però el mateix any, en entrar els Estats Units a la Segona Guerra Mundial, es va dedicar a fer treballs de recerca bèl·lica, primer a Princeton i, després, al camp de tir de la Marina a Aberdeen (Maryland).[3] Acabada la guerra el 1945, va ser membre visitant de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton amb el suport economic d'una beca Guggeinheim. Des de 1948 fins al 1960 va ser professor de la universitat de Chicago i des de 1960 fins que es va retirar el 1989 ho va ser a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, tot i que va continuar ben actiu després de la seva jubilació.[4]

Segal va publicar més de dos-cents articles científics i una desena de llibres.[5] El seus camps de treball teòric principals van ser l'anàlisi matemàtica o la teoria de grups,[6] però els seus treballs més destacables rauen en l'aplicació de les matemàtiques en la teoria quàntica, i en concret en la serva creença en un univers estacionari sota un grup de Lorentz.[7] El 1972 va proposar una teoria, la cosmologia cronomètrica,[8] alternativa a la teoria del Big Bang que va defensar al llarg de la seva vida.

També va ser l'introductor el 1947 de la C*-àlgebra com una àlgebra uniformement tancada i auto-adjunta d'operadors acotats en un espai de Hilbert.[9] Els seus treballs sobrer la teoria quàntica el van portar a desenvolupar conceptes matemàtics notables en els camps de la teoria de la integració,[10] de les equacions diferencials parcials[11] i de la teoria de la representació.[12]

Referències

  1. ↑ Gross i Segal, 2022, p. 2.
  2. ↑ Baez et al., 1999, p. 659.
  3. ↑ Gross i Segal, 2022, p. 3.
  4. ↑ Gross i Segal, 2022, p. 3-4.
  5. ↑ Publications of Irving Segal
  6. ↑ Segel, 2010, p. 263.
  7. ↑ Choquet-Bruhat, 2018, p. 275.
  8. ↑ Daigneault i Sangalli, 2001, p. 10.
  9. ↑ Gross, 2002, p. 16.
  10. ↑ Gross, 2002, p. 19-24.
  11. ↑ Gross, 2002, p. 25-28.
  12. ↑ Gross, 2002, p. 29-37.

Bibliografia

  • Baez, John C.; Beschler, Edwin F.; Gross, Leonard; Kostant, Bertram; Nelson, Edward; Vergne, Michèle; Wightman, Arthur S. «Irving Ezra Segal (1918–1998)» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 46, Num. 6, 1999, pàg. 659-668. ISSN: 0002-9920.
  • Choquet-Bruhat, Yvonne. A Lady Mathematician In This Strange Universe: Memoirs (en anglès). World Scientific, 2018. ISBN 978-981-323-162-7. 
  • Daigneault, Aubert; Sangalli, Arturo «Einstein’s Static Universe: An Idea Whose Time Has Come Back?» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 48, Num. 1, 2001, pàg. 9-16. ISSN: 0002-9920.
  • Gross, Leonard «Special Issue: In memory of Irving Segal» (en anglès). Journal of Functional Analysis, Vol. 190, Num. 1, 2002, pàg. 1-337. DOI: 10.1006/jfan.2001.3888. ISSN: 0022-1236.
  • Segel, Joel. Recountings: Conversations with MIT Mathematicians (en anglès). CRC Press, 2010. ISBN 978-1-4398-6541-5. 
  • Stroock, Daniel W. «Some thoughts about Segal's ergodic theorem» (en anglès). Colloquium Mathematicum, Vol. 118, Num. 1, 2010, pàg. 89-105. DOI: 10.4064/cm118-1-4. ISSN: 0010-1354.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irving Segal
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Irving Segal» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Baez, John. «Memories of Irving Segal». University of California, Riv erside, 1999. [Consulta: 23 novembre 2022]. (anglès)
  • Gross, Leonard; Segal, William. «Irving E. Segal, 1918-1998». National Academy of Sciences, 2022. [Consulta: 23 novembre 2022]. (anglès)
  • Muñoz García, Amelia. «La alternativa al Big Bang de Irving Ezra Segal». Radio Sefarad. [Consulta: 23 novembre 2022]. (castellà)
  • «Irving Ezra Segal». American Instuitute of Physics. [Consulta: 23 novembre 2022]. (anglès)
  • «Publications of Irving Segal». MIT. [Consulta: 23 novembre 2022]. (anglès)
Registres d'autoritat
Bases d'informació