Nightmare Alley
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Edmund Goulding |
Protagonistes | Tyrone Power Coleen Gray Joan Blondell Helen Walker Taylor Holmes Mike Mazurki Ian Keith George Beranger Julia Dean Oliver Blake Clancy Cooper ![]() |
Director artístic | Thomas Little |
Producció | George Jessel |
Guió | Jules Furthman, adaptació de la novel·la de William Lindsay Gresham |
Música | Cyril J. Mockridge |
Fotografia | Lee Garmes |
Muntatge | Barbara McLean |
Productora | 20th Century Fox |
Distribuïdor | 20th Century Studios i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1947 |
Durada | 111 minuts |
Idioma original | anglès ![]() |
Color | en blanc i negre ![]() |
Descripció | |
Basat en | Nightmare Alley ![]() |
Gènere | Cinema negre |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Nightmare Alley és una pel·lícula negra estatunidenca dirigida per Edmund Goulding, estrenada el 1947.
Argument
Stanton Carlisle (Tyrone Power) és un ambiciós aprenent de circ que treballa al costat de la mentalista Zeena Phony i el seu marit alcohòlic Pete, fent funcionar la multitud com Zeena pretén llegint les seves ments. Però Stan no té cap intenció de quedar-se amb el carnaval; Quan descobreix el secret, decideix muntar un pròsper negoci con unes ajudants...
Repartiment
- Tyrone Power: Stan Carlisle
- Joan Blondell: Zeena
- Coleen Gray: Molly
- Helen Walker: Lilith Ritter
- Taylor Holmes: Ezra Grindle
- Mike Mazurki: Bruno
- Ian Keith: Pete
- Julia Dean: Addie Peabody
Critica
The New York Times afirma que "no es pot treure cap valor moral de Nightmare Alley ....Altrament, és un drama desagradable i només rarament aconsegueix entretenir."[1]
Variety afirma que és una història dura, brutal [basada en la novel·la de William Lindsay Gresham]... Joan Blondell és la noia que treballa pels secrets de la lectura de la ment. Coleen Gray és compassiu i convincent com la seva dona...Ian Keith és excepcional com el marit borratxo de Blondell."[2]
En una ressenya del 2000 de la pel·lícula a The Village Voice, l'escriptor J. Hoberman comentava "Aquest film de 1947 que parla de la pujada d'un americà arquetípic i la seva caiguda no és ni una gran pel·lícula ni tan sols un clàssic del cinema negre però té una gran ambició per atrevir-se i, una vegada vist, no s'oblida fàcilment."[3]